Cada vegada és més habitual l’establiment d’una guarda i custòdia compartida dels fills, ja provingui d’un acord o d’una sentència judicial. La modalitat d’unitat familiar clàssica integrada per Cònjuges no separats, amb fills, ha donat pas a altres modalitats on cada Cònjuge o progenitor té unitat independent àdhuc amb un règim de guarda compartida.
No obstant això, aquesta situació que cada vegada és més freqüent i habitual, no està ben resolta en la L’ IRPF (llei de l’ IRPF) que estableix que ningú podrà formar part de dues unitats familiars al mateix temps, i concreta que la determinació dels membres de la unitat familiar es realitzarà atenent a la situació existent a 31 de desembre de cada any.
Així doncs, en cas d’existir una guarda compartida, on els fills menors conviuen amb tots dos progenitors, en un repartiment igualitari de temps, els dos podrien presentar la declaració conjunta. Perquè els dos compleixen els requisits per fer-ho. Però la llei no ho permet, ja que una mateixa persona no pot formar part de dues unitats familiars diferents. De manera que solament un d’ells podrà presentar la declaració conjunta amb els fills, mentre que l’altre obligatòriament haurà d’optar per la individual.
Aquesta situació es pot entendre realment injusta i en certa mesura il·lògica ja que, amb acreditar, amb sentència ferma la situació de guarda i custòdia compartida hauria de ser suficient perquè el corresponent benefici fiscal, per motiu de la guarda repercutís exactament en tots dos progenitors per igual.
Añadir un comentario