Una de les afirmacions més sorprenents que escolto, reconec que molt més del que m’agradaria, és que hi ha companys de professió que asseguren i expliquen als clients que davant d’una custòdia compartida no procedeix cap pagament de pensió d’aliments a favor de l’altre progenitor per a la manutenció dels fills, d’aquí ve que moltes persones estiguin totalment convençudes que efectivament això és així.
Aquesta absurda creença és la que en moltes ocasions fa que es deixin de costat els interessos del menor per a centrar-se en poder aconseguir una custòdia compartida davant la possibilitat de no haver d’abonar pensió d’aliments a l’altre progenitor. Pel que, no és rar que un progenitor insisteixi a sol·licitar una custòdia compartida, fins i tot sabent que no és el millor ni el més beneficiós per als fills, només amb l’objectiu d’evitar pagar-li alguna pensió d’aliments a l’altra part.
Però la realitat és ben diferent, la pensió d’aliments es fixa aplicant el principi de proporcionalitat tenint en compte les necessitats de l’alimentat i la capacitat i possibilitats del alimentant, i aquest principi és aplicable amb independència de la mena de custòdia que s’estableixi, ja sigui aquesta compartida o en favor d’un dels progenitors.
El Tribunal Suprem ha reiterat en múltiples ocasions que la custòdia compartida no eximeix automàticament del pagament d’aliments en favor dels fills. Així ho recull, entre moltes altres, la sentència núm. 55/2016 del Tribunal Suprem quan fonamenta que sí que seria el normal en una custòdia compartida sempre que els progenitors tinguessin similars i semblants ingressos, però no quan existeix una desproporció entre ells quant a l’econòmic es refereix. Per tant, és inqüestionable que la base per a establir la quantia d’una pensió no és la custòdia en si sinó els ingressos i recursos econòmics de cadascun dels progenitors.
El Codi Civil de Catalunya determina en l’article 237.9 que ”la quantia dels aliments es determina en proporció a les necessitats de l’alimentat i als mitjans econòmics i possibilitats de la persona obligada a prestar-los”, i en idèntic sentit ho fa el Codi Civil en el seu article 146 que recull que “la quantia dels aliments serà proporcionada al cabal o mitjans de qui els dóna i a les necessitats de qui els rep”. Com es pot veure el contingut és el mateix i la fi també.
Alguna cosa que també haurien de saber tots els progenitors és que la llei també declara que l’alimentat té l’obligació de comunicar al alimentant les modificacions o canvis de circumstàncies que determinin la reducció o supressió dels aliments tan aviat com aquests canvis o circumstàncies es produeixi. Per exemple, si un fill accedeix al mercat laboral haurà d’informar immediatament el progenitor obligat al pagament de la pensió perquè s’extingeixi aquesta obligació en haver desaparegut la causa que el va motivar.
Quan ens trobem davant d’una custòdia compartida s’hauran de quantificar totes les despeses dels fills, i una vegada quantificats, s’haurà de determinar la contribució de cada progenitor de manera proporcional als seus ingressos i recursos; qui més gana més haurà de pagar, a majors ingressos d’un progenitor més elevada és la contribució d’aquest en les despeses dels fills.
By Cristina Navarro
Añadir un comentario