La primera pregunta que plantegen els clients quan ens trobem davant un cas on hi ha fills nounats, lactants o menors de 3 anys és a quina edat és recomanable iniciar la custòdia compartida.
La llei no fa cap referència, ni expressa ni implícita, a l’edat ideal per a establir la custòdia compartida, però una vegada superada l’etapa de lactància, i si es donen altres requisits que són també importants, no deuria la custòdia compartida ser un problema establir un règim progressiu per a poder deixar establerta la custòdia compartida quan el menor tingui entre 2 i 3 anys, de manera que, quan aconsegueixi aquesta edat pugui ja estar totalment afermada.
No obstant això, a pesar que jurídicament no existeix una edat concreta i expressa per a això, la majoria dels Jutjats consideren una edat adequada entre els 2-3 anys, encara que no és un criteri uniforme i s’ha de valorar cada cas de manera individualitzada i tenir-se en compte altres factors, i no solament el de l’edat del menor.
Així doncs, és important conèixer quins són els requisits més importants i rellevants que els tribunals tenen en compte a l’hora de determinar o establir una custòdia compartida d’un menor de tan curta edat. Aquests requisits o factors són:
• Edat i nombre de fills.
• Possibilitat de poder conciliar la vida laboral i la criança del menor.
• Aptitud personal dels progenitors i disponibilitat per a atendre’ls.
• Distància entre els domicilis dels progenitors.
• Relació entre els progenitors.
• Estat emocional i estabilitat dels progenitors.
• Relació amb els fills i dedicació als menors en el període anterior a la ruptura.
Com a advocada especialitzada en la matèria sempre aconsello als progenitors que prioritzin establir de manera consensuada un règim progressiu pensant en el menor i deixant de costat els interessos personals de cadascun d’ells. És important que les parts abandonin els sentiments de propietat que molt sovint afloren en alguns dels progenitors amb la ruptura.
Els avantatges d’una custòdia compartida són moltíssimes i s’han de valorar des del principi perquè el benefici d’aquesta guarda pugui repercutir en el futur del menor. Aquests avantatges són, entre altres:
1. Que el fill podrà gaudir de tots dos progenitors per igual.
2. Que els progenitors es reparteixen la cura del menor i això els permet a tots dos poder compaginar molt millor la seva vida personal i laboral.
3. Es desenvolupa un vincle emocional més fort i per igual amb tots dos progenitors i també amb tota la família extensa.
4. Tots dos són participis del dia a dia del fill i el menor pot compartir les seves vivències amb tots dos progenitors de manera idèntica.
5. Els obliga tots dos progenitors a mantenir una relació més pròxima i constant donat el compromís compartit de la custòdia.
En el meu cas, en totes les ocasions en les quals hem aconseguit acords de custòdia compartida de menors de 3 anys han funcionat perfectament i sense problemes.
En el terreny judicial, la tendència dels tribunals és la de no considerar única i exclusivament l’edat del menor i cada vegada s’acorden més custòdies compartides amb menors de edats més primerenques. No obstant això, depenent de l’edat del menor en el moment de la ruptura, és habitual que s’opti per un règim progressiu que vagi en augment en dies i pernoctes fins a poder deixar establerta la custòdia compartida amb un repartiment igualitari de temps com més aviat millor.
Ens agradaria destacar alguna sentència, especialment una de la ultimes sentències del Tribunal Suprem en aquest sentit, en la qual l’alt Tribunal fixa la custòdia compartida quan el menor abandona «l’edat dels bolquers» considerant que la consolidació de la custòdia materna faria inviable un canvi posterior. Sentència del Tribunal Suprem de data 4 d’abril de 2018.
En aquest sentit declara el Tribunal Suprem que, si es dóna per vàlid l’argument de la mare de mantenir l’entorn i rutines del menor com a únic argument, sense determinar l’edat concreta i adequada per a establir la custòdia compartida, el transcurs del temps podria causar-li un perjudici al menor ja que s’acabaria consolidant les rutines que pretén imposar la custòdia exclusiva en favor de la mare, afermant-se així la situació i per tant sent molt difícil i complicat qualsevol canvi posterior.
En aquest mateix sentit es va pronunciar l’Audiència Provincial de Barcelona en la sentència de 13 de novembre de 2015 que va estimar la custòdia compartida d’una menor lactant de 14 mesos.
Segons el Tribunal Suprem la custòdia compartida ha de ser el règim general i desitjable sempre.
La ultima doctrina jurisprudencial sobre aquesta matèria, procliu totalment a la custòdia compartida, suposa un canvi de circumstàncies que pot ser al·legat en una modificació del règim de custòdia tal com així ho exposa la Sentència del Tribunal Suprem de 24 de setembre de 2019.
By Cristina Navarro
Añadir un comentario