L’article 156 del Codi Civil estableix que “La pàtria potestat s’exercirà conjuntament per tots dos progenitors o per un només amb el consentiment exprés o tàcit de l’altre. Seran vàlids els actes que realitzi un d’ells conforme a l’ús social i a les circumstàncies o en situacions d’urgent necessitat. En cas de desacord, qualsevol dels dos podrà acudir al Jutge, qui, després de sentir a tots dos i al fill si tingués suficient judici i, en tot cas, si fos major de dotze anys, atribuirà sense ulterior recurs la facultat de decidir al pare o a la mare”.
La legislació catalana també recull aquest procés en el seu article 236.13 de Codi Civil Català. Quan parlem de controvèrsies hem de tenir molt clar que aquestes es refereixen a decisions inherents a la pàtria potestat, com la salut, la formació acadèmica i/o religiosa, així com qualsevol altra qüestió que tingui a veure amb el desenvolupament del menor.
Creiem necessari destacar que són font de conflicte habitual i constant la fixació del lloc de residència del menor, els trasllats posteriors, l’elecció del col·legi i els posteriors canvis de centre, l’elecció de la religió, el sotmetiment a tractaments o intervencions, els tractaments i teràpies psiquiàtriques o psicològiques del menor i la realització per d’aquestes activitats que constitueixin despeses extraordinàries que hagin de satisfer-se per tots dos progenitors; totes elles estan subjectes al règim de pàtria potestat compartida i no han de ser adoptades unilateralment per un dels progenitors sense consentiment de l’altre, per la qual cosa en cas de desacord s’haurà d’acudir a la via judicial.
En cas que un dels progenitors tingui la intenció de dur a terme alguna d’aquestes accions, sense haver obtingut el consentiment de l’altre, haurà d’acudir al procediment establert en la Llei de Jurisdicció Voluntària que és el previst per a donar una resposta ràpida a la controvèrsia, i en aquest cas serà el jutge qui resolgui quin progenitor té la potestat de decidir sobre la qüestió controvertida. Aquesta potestat s’atribueix única i exclusivament per a aquesta qüestió i per a aquest moment, sense que pugui entendre’s la seva validesa per al futur davant qualsevol controvèrsia en el mateix sentit.
El procediment és l’establert en l’article 85 i següents de la Llei de Jurisdicció Voluntària (Llei 15/2015, de 2 de juliol), i aquest procediment només podran iniciar-lo els qui siguin titulars de la pàtria potestat, sent obligatori sempre la intervenció del Ministeri Fiscal que té com a missió vetllar per l’interès del menor.
Aquest és el procediment necessari per a dirimir les discrepàncies o desacords puntuals i aïllats i que no impedeixin greument l’exercici d’aquesta potestat, no podent-se recórrer a aquest expedient, tal com avancem en algun post anterior, per a les discrepàncies successives que entorpeixin greument l’exercici de la potestat i que siguin reiterades i greus.
És apte per a dirimir les controvèrsies extrajurídicas quotidianes, la discussió de les quals exigeix una resolució ràpida, que normalment no requereix una gran activitat probatòria i que no suposa una modificació d’altres mesures relacionades amb la pàtria potestat, ja que de trobar-nos en aquest cas s’hauria d’acudir al procediment de modificació de mesures establert en la Llei d’Enjudiciament Civil.
Així doncs, a tall d’exemple, podrà recórrer-se a aquest expedient de Jurisdicció Voluntària per a resoldre discussions relatives a la conveniència o no d’assistir a un viatge que suposa pèrdua de dies de classe, un canvi de centre escolar o elecció de centre escolar, divergències relatives a batejos o comunions, realització d’operacions estètiques, conveniència o no d’una activitat extraescolar, conveniència o no d’iniciar una teràpia psicològica, etc.
El jutge competent serà el de primera instància o jutjat amb funcions de família que va conèixer del procediment anterior sobre divorci, separació, o mesures en relació amb fill no matrimonial, o en cas de no existir aquest procés previ, el jutjat competent serà el del domicili del menor.
S’iniciarà per un escrit de sol·licitud que haurà de complir les formalitats previstes en l’article 14 LJV, i una vegada admès se citarà a una compareixença al Ministeri Fiscal, als progenitors, als tutors legals, i en el seu cas, al menor si tingués suficient maduresa, i en tot cas, si fos major de 12 anys. El desenvolupament de la vista serà com la del judici verbal amb les especialitats establertes en l’art. 18.2 LJV.
Tal com estableix la llei, l’autoritat judicial resoldrà realitzant un judici de conveniència sobre qui dels progenitors ha de decidir sobre la qüestió controvertida, sense que pugui adoptar una solució diferent de la proposta per alguna de les parts. Aquest judici haurà de basar-se en l’interès del menor, l’equitat i la racionalitat, sense cap altre component jurídic, podent tenir-se en compte tant els usos socials i familiars, com els acords aconseguits pels progenitors en el passat com més beneficiosos per als fills.
El Jutge resoldrà en virtut d’Acte, que es podrà recórrer en apel·lació, però no tindrà efectes suspensius, per la qual cosa serà susceptible d’execució des del mateix moment en el qual es dicti.
By Cristina Navarro
Añadir un comentario