Jurisdicció voluntària

La nova Llei de Jurisdicció Voluntària (LJV)dedica el Títol III, arts. 81 a 95, als expedients de jurisdicció voluntària en matèria de família. El Títol està dividit en tres capítols en correspondència amb les tres classes d’expedients que es regulen.

• El capítol I (arts. 81 a 84) referit a l’expedient de dispensa d’impediment matrimonial.
• El capítol II (arts. 85 a 89), referit a l’expedient d’intervenció judicial en relació amb la pàtria potestat, comprèn al seu torn dues subclasses d’expedients.
• El d’intervenció judicial en cas de desacord en l’exercici de la pàtria potestat (art. 86).
- El d’adopció de mesures de protecció relatives a l’exercici inadequat de la potestat de guarda o d’administració dels béns del menor o persona amb capacitat modificada judicialment (arts. 87 a 89).
• I finalment el capítol III, relatiu a la intervenció judicial en els casos de desacord conjugal i en l’administració dels béns de guanys.

Es fa necessari conèixer què actes d’exercici de la pàtria potestat correspon realitzar conjuntament a tots dos progenitors i quins a un solament d’ells.

Entre els actes d’exercici ordinari que correspondria decidir al progenitor que es trobi convivint a cada moment amb el menor, sense consentiment de l’altre progenitor, inclouríem, a tenor d’ho preceptuada en l’art. 156, par. 1º, “els que realitzi un d’ells conforme a l’ús social i a les circumstàncies o en situacions d’urgent necessitat”.

Actes d’exercici extraordinari de pàtria potestat que corresponen a tots dos progenitors
S’entén que excedeixen del contingut ordinari i constitueixen actes d’exercici extraordinari de la pàtria potestat aquells que no són realitzats usualment per un només dels progenitors, són aquells que impliquen decisions de gran transcendència i important repercussió, potencial o real, en la vida del menor.

Exemples: L’elecció del lloc de residència del menor i la de trasllat de domicili del mateix; l’elecció del col·legi o institució d’ensenyament en què el menor ha de cursar els seus estudis o el seu possible canvi a un altre diferent; la determinació de si el centre docent ha de ser públic o privat, religiós o laic, situat aquí o a l’estranger; en règim ordinari o d’internat; les decisions relatives a la salut física o psíquica del menor; l’aplicació al menor de tractaments psiquiàtrics o teràpies psicològiques, o la pràctica d’una intervenció quirúrgica, curativa o estètica; les referides a l’educació o formació del menor en determinades idees o creences religioses; el baptisme; la primera comunió; la confirmació; la realització o no pel menor de determinades activitats d’oci o esport d’alt risc: pràctica d’activitats relacionades amb la naturalesa (alpinisme, tracking, muntanyisme, puenting, etc.); viatges d’oci a països en situació de conflicte bèl·lic o amb una intensa activitat de grups terroristes; la determinació del tipus d’activitats extraescolars que han de realitzar els menors constitueixen un acte extraordinari de pàtria potestat perquè l’elecció d’unes o altres activitats resulten d’enorme transcendència per a la seva formació.
Els casos més habituals i que més es repeteixen són els relatius a l’escolarització del menor en un o un altre centre escolar, el canvi de col·legi i el trasllat de domicili o residència del menor.