Extinció de la pensió d’aliments dels fills

Existeix la falsa creença en alguns progenitors de que la pensió d’aliments que s’abona per als fills s’extingeix en el moment en el qual els fills aconsegueixen la majoria d’edad.

L’obligació d’abonar pensió d’aliments s’estén fins que els fills siguin independents econòmicament, por el que el fet que un fill adquireixi la majoria d’edat, si aquest continua convivint con un progenitor, està estudiant i no té ingressos propis, no modifica l’obligació de pagament de la pensió.

Els progenitors hauran de mantenir als fills fins que aquests acabin els estudis i s’incorporen al mercat laboral i/o puguin mantenir-se per sí mateixos.

No obstant això, el dret a mantenir als fills no se sempre indefinit i incondicional, ni es general en tots els supòsits.

Serà motiu d’extinció de la pensió d’aliments els següents:

a) L’emancipació i independència econòmica del fill. En aquest cas, el fill deixa de tenir necessitat, pel que cessa el motiu que la causa.

b) El desaprofitament en els estudis.

c) La falta de relació amb el progenitor obligat al pagament de la pensió per causa imputable als fills.

d) Si pot exercir un ofici o professió i no ho fa voluntàriament.

e) Por defunció del fill.

Fins fa poc la regla general era que la pensió s’abonava fins que el fill fos independent econòmicament i en aquest sentit resolia el Tribunal Suprem sempre i en pràcticament en totes les seves resoluciones.

Es important acudir al Codi Civil de Catalunya per a entendre l’actual canvi de tendència en les sentències que està dictant en l’últim any l’alt tribunal. En aquest sentit en el seu article 451-17 CCC inclou com a causa de desheretament “l’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i legitimari, si es por causa exclusivament imputable al legitimari”.

Aquesta causa, inclosa actualment en l’ordenament català, està començant a ser acceptada també pel Tribunal Suprem com a causa d’extinció; així ho declara la recent sentència 104/2019 del 19 de febrer de 2019 que admet com a causa d’extinció de la pensió d’aliments la falta de relació manifesta amb el progenitor si aquesta falta de relació s’imputable únicament al fill major d’edat.

Es tracta de ser coherent davant una situació en la qual un fill no vulgui tenir cap relació amb un progenitor però pretén continuar comptant amb la seva ajuda econòmica.