Existeixen molts dubtes quant a quines normes s’apliquen, bé en matrimonis mixtos entre espanyol i estranger, bé en matrimonis de dos estrangers.
La solució la trobem en el Reglament (CE) no 2201/2003: competència, reconeixement i execució de resolucions judicials en matèria matrimonial i de responsabilitat parental.
Aquest Reglament estableix les normes que determinen l’òrgan jurisdiccional responsable en els matrimonis i en la responsabilitat parental on hi ha implicat més d’un país, estableix les normes per a reconèixer les resolucions dictades en altres països i com s’executen en cas d’incompliment, i també estableix el procediment per al cas de sostracció de menors des d’un país de la Unió Europea.
EL CAPÍTOL II, referent a la COMPETÈNCIA, en la seva SECCIÓ 1, dedicada al Divorci, Separació judicial i Nul·litat matrimonial, en el seu article 3 regula:
Competència general
- En els assumptes relatius al divorci, la separació judicial i la nul·litat matrimonial, la competència recaurà en els òrgans jurisdiccionals de l’Estat membre:
- a) en el territori del qual es trobi:
- la residència habitual dels cònjuges, o
- l’últim lloc de residència habitual dels cònjuges, sempre que un d’ells encara resideixi allí, o
- la residència habitual del demandat, o
- en cas de demanda conjunta, la residència habitual d’un dels cònjuges, o
- la residència habitual del demandant si ha residit allí durant almenys un any immediatament abans de la presentació de la demanda, o
• la residència habitual del demandant en cas que hagi residit allí almenys els sis mesos immediatament anteriors a la presentació de la demanda i que sigui nacional de l’Estat membre en qüestió o, en el cas del Regne Unit i Irlanda, tingui allí el seu “domicile”.
2. b) de la nacionalitat de tots dos cònjuges o, en el cas del Regne Unit i d’Irlanda, del “domicile” comú.
3. A l’efecte del present Reglament, el terme “domicile” s’entendrà en el mateix sentit que té aquest terme conformement als ordenaments jurídics del Regne Unit i d’Irlanda.
La Doctrina del Tribunal Suprem sobre el reconeixement a Espanya d’una resolució estrangera en matèria matrimonial i de responsabilitat parental en la STS 19 de juliol de 2018 reconeix que el Reglament núm. 2201/2003 té com a objectiu, en honor de l’interès superior del menor, permetre a l’òrgan jurisdiccional més pròxim a aquest i consegüentment el que millor coneix la seva situació i l’estat del seu desenvolupament, prendre les decisions necessàries.
Creiem interessant incloure un esment de l’Acte del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sala Primera) de data 10 d’abril de 2018 (C 85/18 PPU), que declara:
“L’article 10 del Reglament (CE) núm. 2201/2003 del Consell, de 27 de novembre de 2003, relatiu a la competència, el reconeixement i l’execució de resolucions judicials en matèria matrimonial i de responsabilitat parental […] i el Reglament (CE) 4/2009 del Consell, de 18 de desembre de 2008, relatiu a la competència, la llei aplicable, el reconeixement i l’execució de les resolucions i la cooperació en matèria d’obligacions d’aliments, han d’interpretar-se en el sentit que, en una situació com la del litigi principal, en la qual un menor que tenia la seva residència habitual en un Estat membre va ser traslladat il·lícitament per un dels seus progenitors a un altre Estat membre, els òrgans jurisdiccionals d’aquest altre Estat membre no són competents per a pronunciar-se sobre una demanda relativa al dret de custòdia o a la fixació d’una pensió alimentària respecte d’aquest menor, mancant tota indicació que l’altre progenitor hagi donat la seva conformitat amb el trasllat del menor o no hagi presentat demanda de restitució d’aquest últim”.
By Cristina Navarro
Añadir un comentario