Existeix gran confusió a l’hora de parlar de prestació o pensió compensatòria i la indemnització o compensació per raó del treball, per això és important aclarir quines són les diferències bàsiques i finalitat de cadascuna d’elles.
A) PRESTACIÓ O PENSIÓ COMPENSATÒRIA:
Té com a finalitat ajudar el cònjuge al qual el divorci o separació el col·loca en una situació de desequilibri i/o perjudici respecte de l’altre. La seva finalitat no és la indemnitzatòria, és més aviat la de la solidaritat per al cònjuge al qual el divorci o separació el col·loca en una situació de perjudici econòmic respecte de l’altre. No es tracta d’aconseguir la igualtat econòmica entre les parts, es tracta de compensar el desequilibri que causa la ruptura a una de les parts enfront de l’altra, per això s’ha d’entendre com una ajuda temporal que li permeti afrontar la nova situació.
Per a valorar el desequilibri causat s’ha d’atendre el nivell de vida que gaudien les parts durant el matrimoni, tenint com a límit que l’obligat al pagament pugui fer-se càrrec del pagament de la corresponent pensió.
La pensió compensatòria està en constant procés de canvi, mentre que abans era freqüent establir pensions vitalícies o indefinides, ara la norma general és limitar-les en el temps. El termini es determinarà estimant el temps que necessitarà qui té dret a percebre-la per a tornar a accedir als mitjans econòmics necessaris per a valer-se per si mateixa de manera autònoma i independent.
La quantia i durada de la prestació o pensió compensatòria s’estableix atenent els següents aspectes:
• La posició econòmica dels cònjuges en el moment de la ruptura.
• La capacitat d’un dels cònjuges per a obtenir ingressos si aquesta capacitat és reduïda com a conseqüència d’haver-se dedicat a la família o com a conseqüència de les decisions preses en interès de la família durant la conveniència.
• Les perspectives econòmiques futures dels cònjuges en atenció a l’edat de tots dos, l’estat de salut, la forma en què s’estableix la guarda dels fills comuns, si n’hi ha, la formació acadèmica, l’experiència laboral, etc.
• La durada de la convivència.
La llei estableix que la pensió s’extingeix per millora econòmica de qui la percep, per empitjorament econòmic de l’obligat al pagament, per matrimoni o per mort del beneficiari, i per l’expiració del temps establert.
B) COMPENSACIÓ PER RAÓ DEL TREBALL:
Es tracta d’una figura pròpia del dret civil català i és aplicable als règims de separació de béns sent totalment compatible aquesta compensació amb la pensió compensatòria anteriorment detallada.
Es tracta d’un dret a favor de qui, en règim de separació de béns, ha treballat per a la casa substancialment més que l’altre si en el moment de l’extinció del règim l’altre ha obtingut un increment patrimonial superior gràcies a aquesta dedicació extra. Si es donen els requisits, té dret a obtenir fins a un 25% de la diferència patrimonial que haurà de pagar qui hagi obtingut un incrementat patrimonial superior com a conseqüència o gràcies a que l’altre, bé s’ha dedicat a les obligacions familiars o de la llar, bé ha treballat per a l’altra part sense retribució suficient.
Per a valorar i quantificar aquesta compensació s’ha de tenir en compte els patrimonis inicials de les parts, prenent com a base el patrimoni privatiu abans de la relació i el patrimoni final en el moment de la ruptura. Una vegada determinada la diferència entre tots dos patrimonis, l’inicial i el final, el jutge en atenció a les circumstàncies de cada cas determina la quantia amb un límit de fins a una quarta part de la diferència de l’increment patrimonial.
Les circumstàncies a tenir en compte són entre altres, la durada i la intensitat de la dedicació en atenció als anys de convivència, valorant la criança dels fills o/i la cura d’altres membres de la família que convisquin amb ells.
No obstant això, el percentatge quedarà a criteri judicial després de l’oportuna valoració de la prova.
By Cristina Navarro
Añadir un comentario