És habitual que existeixi una certa confusió entre el que és la Pàtria Potestat i la Guarda Custòdia dels menors, d’aquí ve que sigui important deixar clares les diferències.
La pàtria potestat és obligatòria, personal i intransferible mentre la llei no privi d’ella o exclogui el seu exercici. S’atribueix per llei als progenitors del menor no emancipat, i fins i tot pot prorrogar-es després d’aconseguir la majoria d’edat si es donen les circumstàncies per a això, com és el cas de fills majors d’edat declarats incapaces, i en aquest cas és exercida generalment pels dos progenitors conjuntament. Per contra, la custòdia ve fixada en la sentència de divorci, ja sigui en el propi conveni regulador que han formalitzat les parts, després d’aconseguir un mutu acord, ja sigui per decisió judicial després d’un procediment contenciós.
La pàtria potestat inclou les decisions més rellevants dels fills, i algunes de les quals entren dins de l’àmbit de la pàtria potestat són l’elecció de la mena d’educació dels fills, el canvi de domicili, les intervencions quirúrgiques o el canvi de l’ordre dels cognoms del fill entre altres. És evident, per tant, que la guàrdia i custòdia no pot identificar-se amb la pàtria potestat sinó com a part integrant d’aquesta.
A pesar que la llei atribueix la pàtria potestat, per defecte, de manera compartida, existeixen situacions excepcionals en les quals la titularitat i/o exercici de la pàtria potestat s’atribueix en exclusiva a un només dels progenitors:
• que la filiació estigui determinada solament en favor d’un progenitor (per exemple, quan només consta la identitat de la mare).
• que un progenitor estigui absent o sigui declarat incapaç.
• que un dels progenitors hagi mort.
• que un dels progenitors hagi estat privat de la pàtria potestat.
• que l’exerceixi un només amb el consentiment exprés o tàcit de l’altre.
La llei preveu la privació de la pàtria potestat si així ho decreta una sentència judicial si ha quedat provat que ha existit un incompliment greu dels deures inherents a la mateixa o si s’ha dictat sentència penal en contra d’un progenitor.
És habitual que al llarg dels anys de criança dels fills existeixin desacords en l’exercici de la pàtria potestat, en aquest cas les parts han d’acudir a un procediment de jurisdicció voluntària que és el llit per a resoldre les controvèrsies, sent el jutge qui decideix, després de sentir a tots dos progenitors, i al fill si tingués suficient judici, i en tot cas si fos major de dotze anys, a quin dels progenitors atribueix la facultat de decidir; el jutge no resoldrà sobre la controvèrsia en si, sinó que es limitarà a determinar a quin dels dos progenitors li atribueix la facultat de decidir sobre la qüestió controvertida en aquest moment.
En cas que els desacords siguin reiterats o esdevingui una altra causa que dificulti greument el normal i més bàsic desenvolupament de l’exercici de la pàtria potestat, el jutge podrà atribuir-la totalment o parcialment a un dels progenitors, o distribuir entre ells les seves funcions per un temps limitat.
La pàtria potestat s’extingeix quan el menor aconsegueix la majoria d’edat, quan el menor s’emancipa o per mort dels progenitors.
En contrapartida, la custòdia determina amb quin progenitor conviu habitualment el menor, si amb un dels dos, o amb tots dos en els casos de custòdia compartida: s’entén viure, cuidar i assistir als fills. La custòdia es pot atribuir a un dels progenitors, compartida entre tots dos, o fins i tot a una tercera persona quan concorrin causes greus que així ho determinin en interès del menor, i en aquest cas la custòdia s’encomanada a un tercer, sol ser normalment un familiar pròxim.
En conclusió, tal com s’ha exposat anteriorment, la pàtria potestat es refereix a la representació general dels fills i fa referència al dret i deure dels progenitors a participar i decidir en les decisions més importants i necessàries de la vida dels fills, per exemple, decidir el col·legi al qual acudirà, si serà educat en l’una o l’altra religió, o si deu o no sotmetre’s a tractament quirúrgic, mentre que l’anomenada guarda i custòdia se centra en la cura i decisions quotidianes més bàsiques de la convivència habitual o diària amb els fills.
By Cristina Navarro
Añadir un comentario