Què ocorre quan un menor no vol continuar vivint amb el progenitor que té atribuïda la custòdia?
Una de les preguntes més habituals que ens plategen els clients és què s’ha de fer, o com s’ha de procedir, quan un fill no vol continuar vivint amb el progenitor que té atribuïda la custòdia o quan vol viure únicament amb un d’ells en cas d’una custòdia compartida.
El primer que volem destacar és que si el canvi no és consensuat entre els progenitors s’haurà d’acudir a la via judicial, a través del procediment de modificació de mesures, podent les parteixes fer valer les seves pretensions emparant-se degudament en les respectives proves i drets en atenció a poder aconseguir el pretès canvi de guarda del fill.
El primer requisit per a procedir una modificació de mesures és que les circumstàncies tingudes en compte en el moment en què es va dictar la sentència que ara es pretén canviar hagin variat substancialment. Aquest canvi ha de ser d’entitat suficient com per a justificar la modificació que se sol·licita, per la qual cosa el fet que un fill es negui a continuar convivint amb un dels progenitors s’ha de considerar motiu suficient per a instar la modificació de mesures, això sí, amb alguns matisos.
A primera vista podria semblar lògic que la simple negativa d’un menor a viure amb un dels seus progenitors anés motiu suficient per a procedir al sol·licitat, però s’ha tenir en compte que el canvi no procedirà si aquesta pretensió ve motivada o és la conseqüència, que un dels progenitors sigui excessivament permissiu o/i complaent amb el fill, o perquè actua amb el menor sense imposar-li pautes, normes o responsabilitats. El desig de canvi de custòdia per part del fill no pot anar acompanyat d’un ànim de voler conviure amb el progenitor menys estricte o més lax en les normes i responsabilitats. Per això, és important identificar bé les veritables causes que motiven la modificació tenint en compte sempre l’edat, la maduresa, el caràcter dels menors i la relació del menor amb cada progenitor.
L’article 770 de la Llei d’Enjudiciament Civil determina que es podrà escoltar a un menor quan aquest tingui suficient judici i sempre que tinguin 12 anys, per la qual cosa perquè intervingui un menor en el procediment el primer que s’haurà de valorar, si no té els 12 anys, és la seva capacitat i la seva maduresa. Per aquest motiu, a partir d’aquesta edat, i ateses les circumstàncies al·legades per cada progenitor per al canvi, la voluntat dels menors s’ha de tenir en compte ja que de no ser així l’audiència és en sí mateixa seria absurda i inútil.
En moltes ocasions la simple exploració del menor en seu judicial, en presència del Jutge i del Ministeri Fiscal, no és suficient i ha de ser complementada amb informes pericials psicològics, sempre prestant molta atenció per si pogués existir manipulació del fill per part d’alguns dels progenitors en llaures a aconseguir la modificació que sol·licita.
No obstant això, la perspectiva canvia quan ens trobem davant adolescents entre els 15 i 18 anys, i en aquest cas la voluntat del menor, si és madur i no està manipulada, serà la que finalment prevalgui, ja que serà molt difícil, per no dir impossible, obligar per força a un menor d’aquesta edat a estar o a continuar convivint amb el progenitor amb el qual es nega rotundament a continuar. És per això, que com més a prop estigui la majoria d’edat del fill més pesi la seva voluntat, sense que els jutges puguin forçar les voluntats inequívoques d’aquests fills.
La clau està en el fet que el tribunal ha d’assegurar-se que la voluntat del fill no es troba ni viciada, ni condicionada, i que s’ha format correctament, sense que aquesta voluntat sigui conseqüència de l’interès d’un dels progenitors en perjudici d’un altre, per aquest motiu la missió del jutge sigui indagar i valorar meticulosament tota la prova aportada per les parts de manera que el que prevalgui sobre la resta sempre sigui l’interès del menor i no el d’un dels progenitors.
Alguns factors que es tenen en compte a l’hora de valorar el canvi de custòdia o convivència són els següents:
- Edat i sexe del menor.
- La salut i estabilitat dels progenitors.
- La capacitat econòmica dels progenitors per a garantir la seva manutenció.
- Les aptituds parentals al fill.
- La relació personal del fill amb cadascun dels progenitors.
- Les preferències del menor.
- Quin progenitor cobreix millor i més àmpliament les necessitats mèdiques i emocionals del fill.
Contacta si necessites un advocat de família.
By Cristina Navarro
Añadir un comentario