Què és el delicte d’abandó familiar

L’abandó familiar és un delicte recollit en el Codi Penal, en la secció 3a, capítol III, títol XII del llibre II en els articles que van de 226 al 233: «de l’abandó de família, menors o persones amb discapacitat necessitades d’especial protecció».

Què és el delicte d’abandó familiar

El delicte d’abandó familiar és una figura que recull el dret subjectiu d’assistència que tenen els fills, pupils, ascendents o cònjuges d’una persona. El fonament de dret es basa en el deure moral del sosteniment econòmic que té una família com a sistema per a proporcionar seguretat als seus membres.

Distinció entre l’abandó de la llar i l’abandó familiar

Aquestes dues figures solen confondre’s sovint. D’una banda, l’abandó de la llar implica l’abandó físic del lloc reconegut com a llar d’un dels seus membres, mentre que l’abandó familiar implica una ruptura amb els llaços domèstics, desatenent les necessitats dels membres de la família.

Requisits de l’abandó familiar

Perquè es reconegui judicialment l’abandó familiar, ha d’existir un vincle real i efectiu entre el qual omet l’ajuda i els subjectes passius. A més, aquests últims s’han de trobar en situació de necessitat (art. 227) i, finalment, l’absència d’acció ha hagut de mantenir-se en el temps (normalment s’estima un mínim de 30 dies).

Conseqüències

El mateix Codi Penal ens planteja les conseqüències a aquesta omissió d’un deure que van des de multes a penes de presó passant per, en els casos més greus, la inhabilitació del dret a exercir la pàtria potestat entre quatre i deu anys.

Excepcions

No es considerarà abandó familiar si qui ha fugit de la llar és una víctima de maltractaments o si s’interposa una demanda de divorci, separació o mesures familiars en el termini de 30 dies amb l’ajuda d’un advocat de família.