Encara que nombroses persones pensin que l’establiment d’una parella de fet homologa les seves conseqüències jurídiques a un context de matrimoni, cal recalcar que existeixen diverses diferències que convé conèixer.
El Dret de Successions, la capacitat d’heretar, és una d’elles. Comptat i debatut, és menor en les parelles de fet que en els matrimonis.
A continuació, es desgranen les particularitats de les herències pròpies d’aquestes unions.
Les claus d’aquestes relacions extramatrimonials
Es tracta d’unions estables de vida en comú per compartir finalitats i interessos i s’estructuren, en lloc de conforme a drets, sobre la base de fets.
En aquest sentit, no existeix una llei única a Espanya per a regular les herències de les unions de fet, així que caldrà parar esment al que assenyalen les existents en cada comunitat autònoma.
Com es regulen les herències en les parelles de fet espanyoles?
Quan mor un dels membres de la unió de fet, aquestes seran les conseqüències.
– Territoris de règim comú: són els que no han comptat amb Drets Forals i, en aquests supòsits, es regeixen per les lleis d’origen castellà. Com, en virtut d’elles, els components de les parelles de fet no tenen drets hereditaris, només els obtindrien quan el mort ho hagués fet constar en el seu testament, corroborat per un notari.
– Aragó: dret a l’aixovar domèstic (estris i mobles, a excepció d’objectes d’altíssim valor) i a residir durant un any en l’habitatge del mort.
– Catalunya: a més de l’assenyalat respecte a Aragó, la cuarta vidual
. Suposa 1/4 de l’herència i es rep quan no es tenen mitjans de manteniment propis.
– Comunitat Valenciana: el reconeixement dels drets que posseeix el cònjuge vidu en el matrimoni ha estat anul·lat pel Tribunal Constitucional.
En definitiva, les successions de les parelles de fet espanyoles depenen del veïnatge.
Añadir un comentario