Les capitulacions matrimonials són el contracte pel qual s’estableixen les normes que regulen la relació econòmica del matrimoni.
Necessàriament s’ha de fer en escriptura pública i es poden incloure aspectes molt diferents i de molt diversa índole. És una espècie de conveni regulador anticipat efectuat quan les coses encara estan bé entre la parella i anticipant-se al fet que pugui arribar un moment en el qual la relació entre els cònjuges estigui ja massa deteriorada com per aconseguir un pacte. D’aquesta forma, és més fàcil preveure què conseqüències tindria una possible separació o divorci, i de quina forma estarà gestionat el patrimoni en la parella.
El contingut pot ser molt ampli, es pot pactar o modificar el règim econòmic matrimonial (separació de béns, gananciales, participació en guanys etc…), es poden efectuar pactes successoris, es poden formalitzar donacions, fins i tot, es poden concloure els pactes en previsió de ruptura matrimonial.
Han d’atorgar-se davant Notario en escriptura pública, i poden formalitzar-se abans o després de la celebració del matrimoni. Si se celebren abans del matrimoni només produeixen efectes a partir de la celebració del mateix i caduquen si aquest no arriba a celebrar-se en el termini d’un any.
Les capitulacions poden modificar-se a qualsevol moment per acord de tots els signants, sempre s’han de fer en escriptura pública davant notari per modificar l’anterior. No obstant això, cal tenir en compte que canviar el règim econòmic del matrimoni no té efectes retroactius respecte de tercers.
Però no tots els pactes són vàlids, s’ha de parar esment al que s’acorda, perquè no tot val. L’article 1328 del Codi Civil considera nul·les les estipulacions que siguin contràries a les lleis, bons costums o limitatives de la igualtat de drets dels cònjuges. Tampoc és possible acordar qüestions que puguin danyar l’interès dels menors.
L’objectiu de les capitulacions és preservar el patrimoni individual que cada cònjuge tenia abans del matrimoni perquè aquest no s’inclogui com a patrimoni comú del matrimoni una vegada casats. No es tracta de desconfiança, sinó de control de la situació econòmica i de responsabilitat de les parts.
És recomanable la seva signatura perquè s’eviten dolents entesos i retrets durant el matrimoni, poden aconseguir-se beneficis fiscals si decideixen trencar el vincle matrimonial i s’evita que, en cas de deutes d’un sol cònjuge, puguin reclamar a tots dos cònjuges per igual.
A Catalunya l’ordenament jurídic fa esment específic a la figura de capitulacions en assenyalar que, “si no existeix pacte o si els capítols matrimonials són ineficaços, el règim econòmic és el de separació de béns”.
By Cristina Navarro
Añadir un comentario