Síndrome d’Alienació Parental (SAP)

EL Síndrome d’Alienació Parental és un conjunt de símptomes que manifesten els fills quan un dels progenitors els manipula sentimentalment a través de diferents estratègies amb la finalitat que desenvolupin un rebuig cap a l’altre progenitor sense cap justificació.

Es dóna quan s’exerceix influència en el pensament dels fills amb la intenció de destruir la relació amb l’altre progenitor. Es produeix quan hi ha una campanya de difamació contra un dels progenitors, quan existeix un “rentat de cervell” com a conseqüència que un progenitor programa als fills de manera sistemàtica i conscient en la desqualificació de l’altre progenitor.

L’estratègia de la majoria dels alienadores és manipular la voluntat dels seus fills generant en els mateixos dues realitats psicològiques diferenciades. Normalment, els presenten, d’una banda, la família pròpia on situen tota la veritat, la seguretat, el bé i l’afecte, i, d’altra banda, la família alienada on situen tot el negatiu, carregant-ho d’efectes nocius i presentant-ho com una amenaça si es troba proper als menors.

Aquesta situació es dóna normalment en parelles separades o divorciades. Aquest tipus de conductes pot provocar-los als fills, a part d’experimentar un gran rebuig cap a l’altre progenitor, sentiments i emocions summament negatives que no li permetran trobar-se be emocional i psicològicament. En algunes ocasions, el progenitor manipulador arriba a destruir totalment la relació del seu fill amb l’altre progenitor.

Quin tipus d’accions impliquen alienació parental?
• Impedir el dret de convivència dels fills a l’altre membre de la parella.
• Influir en els nens amb mentides sobre l’altre.
• Insultar o desvaloritzar a l’altre en presència dels fills.
• Minimitzar o ridiculitzar els sentiments dels nens cap a l’altre progenitor.
• Incentivar o premiar la conducta despectiva i de rebot del fill cap a l’altre progenitor.
• Dependència emocional: quan senten por a ser abandonats pel progenitor amb el qual conviuen, ja que saben, i així ho senten, que el seu afecte està condicionat i que han d’odiar a un per a ser estimat i acceptat per l’altre.
• Dificultats en l’expressió i comprensió de les emocions: els nens no saben identificar el que senten i ho manifesten per una sola via, que freqüentment és l’enuig o la tristesa. Manquen de capacitat empàtica i mantenen una actitud rígida davant els diferents punts de vista que ofereixi el progenitor rebutjat.
• Conducta d’evitació: que pot plasmar-se en somatizaciones (malalties freqüents com a refredats, febre i sobretot mals de panxa i cap) de tipus ansiós que li indisposen i que tenen com a conseqüència no realitzar la visita.
• Trastorns en el somni i trastorns alimentosos.
• Trastorns d’ansietat: respiració accelerada, enrogiment de la pell, sudoració, elevació del to de veu, tremolors i desbordament emocional són alguns dels símptomes de l’estrès que, alguns nens, manifesten al moment de les visites amb el progenitor rebutjat.
• Implicar a l’entorn familiar i als amics en els atacs a l’ex cònjuge o exparella.

Tal és la gravetat i les conseqüències del SAP que s’estan donant canvis de guarda i custòdia a favor del cònjuge alienat. L’Audiència Provincial de Barcelona així ho entén en sentències recents, cito textualment: “Sent un dret fonamental del nen mantenir relacions estretes d’afecte amb els seus progenitors, de manera que les conductes d’un d’ells tendents a dificultar o impedir tals relacions, que poden derivar en una veritable i real malaltia mental, el síndrome d’alienació parental (SAP) han de ser objecte d’espacial atenció pels tribunals”.

L’AP Barcelona, Secció 12ª d’11 de desembre de 2007 ja va confirmar la sentència de Primera Instància del Jutjat nº 4 de Mataró que atribueix la guarda i custòdia al pare en quedar acreditat a través de la prova que la mare no està en condicions de proporcionar als menors un bon marc social, emocional i educacional i que els fills presentaven Síndrome d’Alienació Parental.

By Cristina Navarro